La falta de professionals sanitaris, i concretament les agendes congestionades dels CAP han obert un debat que gira en torn a la organització dels Centres i la possibilitat d’un major protagonisme del col·lectiu infermer. Es tracta de nous reptes?

Les infermeres “de família”, per la seva formació, estan capacitades professionalment per a assumir tasques de major responsabilitat de les que acostumen a realitzar als CAP. A les activitats ja conegudes com són les recollides en el Programa d’Activitats Preventives i de Promoció de la Salut; el seguiment de patologies cròniques com la Hipertensió; les cures; el control del nen sa; l’atenció domiciliària, entre d’altres, es suma des de fa uns anys les activitats del programa Salut i Escola i darrerament i de forma pilot l’atenció inicial en determinades urgències i l’atenció a patologia aguda. Cal no dubtar davant d’aquest repte en reconèixer que es precisa una adequada i uniforme formació del nostre col·lectiu, que és possible i desitjable una major participació i per què no dir-ho: un major protagonisme.

Es exigible, però, una protocol·lització de les activitats que es desenvolupin, una adequada coordinació amb l’estament mèdic, el reconeixement de la capacitat prescriptora en determinades patologies i cures (o no sap molts cops millor Infermeria el tipus de cura que ha de seguir un determinat pacient en el cas d’una úlcera?) i finalment com no: l’empara legal amb una legislació que incorpori aquests fets, legislació que s’adequaria a la realitat que els temps actuals ens porta.

Tot plegat en benefici del protagonista principal de la salut, el pacient.

Artur Dalfó i Pibernat